La ciutat d’Iquitos es ben diferent de qualsevol altra de les poblacions en que he estat aquest estiu. Es la capital del departament de Loreto i es troba al propi riu Amazones (estic molt emocionada per aquest fet!!!). Te 406.340 hab. (cens INEI 2007, segons Wikipedia) i, almenys aqui al centre, hi ha forca mes gent blanca que tota la que he vist en les dues ultimes setmanes a la selva : )
Estem allotjats a l’hotel La Casona (nom catala?), que esta molt ben situat. A menys de dues illes de cases hi tenim de tot, des de restaurants a llocs per fer copies, passant per una escola d’informatica, agències de viatges, un banc i la placa d’Armes. Passada la plaça d’Armes hi ha la zona comercial i allà sí que hi ha tot, incloses òptiques, botigues d’electrodomèstics i més. Aquesta tarda he fet les compres en aquella zona. Els dos carrers al llarg dels quals es troben les botigues limiten la pl. d’Armes, que es troba a dues travesseres de la vora del riu. [a partir d'aquí hi ha accents]
Ahir vaig fer un cop d’ull a l’Amazones per primer cop. Hi havia zones pantanoses i era veia gran que el Pastaza o el Marañón, els rius pels quals he navegat (tot i que en realitat he navegat per l’Amazones, més amunt, quan encara no es diu Amazones!). També vaig veure moooooolts ocells blancs, grossets, damunt les branques d’un arbre pelat prop de la vora del riu. Al passeig, gent diversa passejant o passant l’estona asseguts pels bancs o recolzats a la barana de pedra que dóna a la riu. Tb hi havia una parella multicultural fent artesania i m’hi vaig parar a parlar (volia saber on comprar fils encerats per fer pulseres i collarets); ella era espanyola i ell podria ser peruà o d’algun altre lloc –tenia trets indígenes. Vam xerrar poca estona perquè havia deixat la Chris sola al bar on prenien un suc de maracuyà increíblement bo.
Avui he fet una passejadeta pel costat del riu, una mica més avall, i m’ha enamorat encara més. Ahir era tard, just després de pondre’s el sol, i els colors no eren vius. Avui ha estat fantàstic… he fet diverses fotos i m’he parat diverses vegades a mirar-m’ho amb calma. A sota meu hi havia un barri considerablment gran de cases de pocs recursos econòmics però en millors condicions que les típiques barraques. En realitat semblaven simplement com les cases dels pobles (aldeas) dels rius de la conca de l’Amazones que ja he visitat, però clar, aquí a la ciutat, al costat d’edificis colonials i edificis més nous de totxo i ciment, aquelles cases semblen poca cosa. La gent es veia feliç i semblaven tenir de tot, fins i tot una xarxa de vòlei.
A Iquitos, com en totes les altres poblacions “grans” de la selva, el mitjà de transport més comú (a banda d’anar a peu) és el motokar (moto-taxi). Semblen tots iguals però els conductors els cuiden molt i els decoren discretament, així que una de les meves distraccions quan volto per la ciutat en un motokar és observar els altres motokars i jugar al “busca les diferències”. Aquest matí abans de les 8 m’he adonat que hi havia moltes dones i noies amb ciclomotors. Els homes que porten moto, la majoria porten 125cc (no és que hi entengui gaire, de motos, però es veuen més potents que els ciclomotors), però almenys en aquella hora no n’hi havia tants com dones. Al motokars hi ha de tots, homes, dones, famílies… I llavors hi ha els autobusos, que malauradament encara no he provat –haurà de ser en el propera visita a Iquitos. De cotxes, n’hi ha poquíssims.
La gent a Iquitos és molt amable, fins i tot els que treballen darrere d’un taulell (o la majoria) (això contrasta amb el que em vaig trobar a (el poc que conec de) Nicaragua, on la gent en general és maca, però de bones a primeres són més freds, sobretot els que treballen de cara al públic).
Uf, he de deixar-ho aquí, sorry! Volia explicar la meva visita al zoo, però no tinc temps. Simplement dir que no m’agrada veure animals engabiats, però entenc que els zoos són educatius i per això hi he anat :)
