A globetrotter?

I finally got another camera! (well, ok, it’s my parents compact one, since they don’t really use it because they have a much nicer reflex digital camera)

I took a few pictures at home today, since the surf wasn’t good (yet, but hopefully tomorrow).

*************************************************************************************************

How did they know I was gonna be a globetrotter?

My friend Anna S. gave me this mouse as a present for my birthday in 1995 (along with a hand-made coupon for me to call my host family in the US).

My aunt Mercè gave me, a long time ago, a coupon saying that I’d be receiving National Geographic every month… for years! :)

Gràcies a les dues! :D

Santa Cruz

Life is good in Santa Cruz.

And my friends there make it even better.

Thanks! : )

Berkeley

Correlació entre l’atapeïment d’activitats realitzades en dia i la sensació de plenitud que això provoca. Desprendre’s de coses. Alliberament. Xerrar amb amigues que fa temps que no has vist i sentir-se estimada. Trobar-se amb coneguts que et saluden molt amigablement i potser no t’ho esperaves: sentiments d’incomoditat i apreciació es barregen.

Happy Camp: amb amics a les muntanyes

Ahir la Lindsey, el Justin i jo vam sortir de Berkeley de camí a Happy Camp (al nord de Califòrnia), per visitar a la nostra amiga Ruth. Els tres hem estudiat lingüística a Berkeley. La Lindsey i el Justin treballen amb la llengua Hupa (o Hoopa), la  qual es troba a pocs km d’aquí, però en realitat la seva principal informant viu a Oregon, l’estat contigu pel nord.

La Ruth treballa des de fa uns mesos pel programa de llengua Karuk (=riu amunt) aquí Happy Camp. Més al sud hi ha una altra comunitat índia que s’anomena Yurok (=riu avall). El professor del dept. de lingüística de Berkeley Andrew Garrett ha treballat durant molt anys amb la llengua Yurok i en fa un parell de que estudia Hupa amb l’ajuda d’estudiants com la Lindsey i el Justin.

Aquí Happy Camp hi fa fred però es veu que hem tingut sort i hem enganxat temperatures més altes -això ho he sentit a dir des que vaig arribar a Califòrnia de Nicaragua… crec que he dut l’escalfor d’allà amb mi, perquè es veu que fa dues setmanes va gelar a tot l’estat daurat. Després d’aturar-nos a Arcata a sopar amb el Victor Golla, un professor jubilat de conversa molt agradable, la Ruth ens va rebre a casa seva, un lloc calentó i molt acollidor a Happy Camp. Vam prendre te mentre ens posàvem una mica al dia, i aviat a dormir, que entre naps i cols ja era prop de mitjanit. Aquest matí hem anat a fer una caminadeta molt agradable prop del riu Klamath, pel camí que el resegueix. Tot seguit hem anat al museu local, que es troba en el mateix edifici que l’oficina de la Ruth (del programa de llengua Karuk, vaja) i després hem anat al petit super del poble.

Dinar a l’hora espanyola, una petit descans i una passejadeta abans no es fes fosc per tancar el dia amb algun alicient més que el de quedar-se a casa. Hem deixat a la Ruth amb la preparació del chili (un plat de mongetes negres, en aquest cas) a mitges i en tornar ens hem posat a fer un pastís de fruites del bosc (huckleberry and blackberry pie) i pa de blat de moro (corn bread). Com que tot això triga molt, la Lindsey i jo hem fet una mica de feina editant alguns dels articles que inclourem a la compilació del BLS34, el congrés que vam organitzar l’any passat. Ara el Justin està acabant de fer l’amanida de col i pastanaga (coleslaw) i ja hem posat una copa de vi a l’estómac.

 

(nota: la foto no és meva)