Moving to Ireland | De mudança a Irlanda

Yes, I’m flying to Dublin tomorrow and I’ll join the Google family again on Monday, Nov. 30th. More details to come once I’m settled (or settling : )

Doncs sí, després de dos mesos força intensos de procés de selecció, he acceptat l’oferta de feina que Google em va fer dijous passat per treballar a Dublín. Començo el dia 30 de novembre, dilluns, així que, amb poc per fer per aquí, me’n vaig cap allà demà per començar a buscar pis, fer-me sòcia del club de surf, etc.

Ja us explicaré què tal les ones i les Guinness per allà ; )

sundown in my hometown

Més fotos de la posta de sol avui a St. Quirze, Sabadell i la Mola aquí.

L’últim que es perd

I hope it’s true that Magic happens in Dublin!

heart-shaped leaves

I took these on the same day I took a few shots of my grandma.

It finally feels like Fall here: a few nights last week we reached 43 or 44 ºF. This morning is mainly cloudy, although the sun shows up every now and then, which is nice : )

We’ve had the central heating on for a couple of days… and I admit I’m cozy seating by the electric heater : )

Happy Fall to all!

la iaia | my grandmother (90)

La meva àvia finalment m’ha enganxat quan li estava fent fotos… : )

N’hi he fet un parell on les fulles fan de marc natural…

I és que m’ha agradat veure-la cosint altre cop, al jardí, prop de les seves plantes, després de 3 o 4 setmanes de dur el braç enguixat perquè es va una fisura en caure un dia de finals d’estiu, en una trobada familiar a Vilanova de Meià (o ajuntament Vva. de Meià)

Sweet video : )

I loved watching this video!!!  It’s nice, funny and sweet : )

I got to it thanks to a friend of mine who posted it on Facebook. Gràcies Montse!

Subtítulos en español

I love left-overs!

ayahuasca

Estos últimos días los he pasado en el medio de la selva y he hecho 3 tomas de ayahuasca:

“La Ayahuasca te lleva a su mundo mágico. Te da lo que tiene que darte, te enseña lo que tiene que enseñarte, te cura lo que tiene que curarte. La Ayahuasca no es una mera relación química sino una relación mágica. Para ser entendida primero se tiene que aprender a sentir su dimensión, y como dicen los chamanes, usando corazón y no la cabeza. Cada experiencia con ayahuasca es distinta a la otra.” [aquí]

“Las plantas maestras son las que dentro de la tradición amazónica ingeridas adecuadamente generan conocimientos a través de sueños, visiones, percepciones e intuiciones sobre sus propiedades curativas y las de otras plantas; así como, por sus propiedades enteógenas también sirven para darnos una visión introspectiva sobre nosotros mismos y sobre la vida en general. Ayudando así a interpretar los hechos o acontecimientos que han influenciado en el proceso de nuestra vida.

En esos niveles de meditación, el ayahuasquero logra escuchar sonidos emitidos por la naturaleza. Estos sonidos son reproducidos por el ayahuasquero en las sesiones de toma de ayahuasca. Son los llamados “ikaros”, cantos melodiosos que a los participantes los llevan a un estado de relajación absoluta.

El uso tradicional de la llamada dieta siempre ha sido para curar diversas enfermedades físicas, como reumatismo, afecciones bronquiales y respiratorias, traumatismos óseos e infecciones. Se ha comprobado también, en el trabajo empírico de los curanderos, la eficacia de este tratamiento para enfermedades psicógenas, ya que favorecen la rememoración de hechos o situaciones del pasado no metabolizados por la persona. Se dedica un espacio sin tiempo ni preocupaciones a la introspección y se retoma el contacto armónico con la naturaleza. (Jacques Mabit, Memoria del Segundo Foro Interamericano Sobre Espiritualidad Indígena, 2001, 60).” [d'aquí]

Yurimaguas

El Ramon i jo ahir vam fer el trajecte San Francisco-Lima en 3 vols. Vam dormir a casa d’na amiga d’ell que viu a Miraflores (Lima) i avui hem agafat dos vols més per fer el trajecte Lima-Yurimaguas.

El vol de Tarapoto a Yurimaguas ha estat impressionant: amb una avioneta de 14 places (pilot i copi inclosos) hem sobrevolat una serra guapissima, totalment coberta de verd i de pendent molt pronunciada, i tot seguit una plana sense fi. És en aquesta plana que es troba Yurimaguas i la pista del seu aeroport (imatge satèl·lit de Yurimaguas). He fet 15 fotos amb la primera càmera dún sol ús del viatge.

La temperatura i nivell d´humitat és típic dels tròpics, i el caràcter agradable de la gent també. Aquest vespre he tingut una conversa molt interessant amb la propietària de la drogueria/farmàcia de davant de l´hotel –a banda de parlar de la pell i els cabells i com tenir-ne cura, ha sortit el tema dels enfrontaments entre indígenes i policia ahir, en què van morir 30-70 indígenes (segons diversos diaris, 4-9 segons la policia) i 12-23 policies.

El motiu del conflicte és una sèrie de regulacions (lleis?) que al contrari de protegir la terra nacional (en aquest indígena), facilita la seva venda a inversors estrangers que volen explotar la terra pel seu propi benefici sense tenir en compte els danys ecològics i econòmics que tals empreses ocasionen per les comunitats indígenes (contaminen rius i terra amb els residus, talen arbres…)

Els locals estan farts dels governs que han tingut i amb el present confiaven que les coses anirien millor, i que la seva terra seria més protegida, però no ha estat així. Ja fa temps que estan fent protestes i ahir va haver-hi un enfrontament amb la policia, perquè el govern va enviar-hi policia en comptes d’intentar solucionar-ho per la via pacífica.

Total, que va ser un bany de sang i continuen sortint notícies esgarrifoses…

breu noticia amb fotos

policia treu indígenes ferits i els duu a rumb desconegut

* * * * * * * * * * * * * *
Another view here.

random encounters

I was on the bike trailer this morning, heading to UCSC campus, when I told the shuttle driver about my linguistic work. We’d met many times before, but he is so talkative that most of our previous conversations had turned around his stuff –all he knew about me is that I was in a graduate program in Berkeley and I came down to Santa Cruz to surf every week last year.

Suddenly, when the driver got out of the shuttle to be replaced by another driver, this young woman sitting across the alley behind me excitedly started talking to me. She said she’d heard me mention my linguistic fieldwork and added that she’s attending the summer school at SOAS; she then told me about her interests. We got off the shuttle, grabbed our bikes and talked a bit longer. She’s a senior at UCSC’s ling dept.

It was great to meet someone who’s at that stage, so strongly motivated and willing to do linguistic fieldwork. I encouraged her to continue to pursue this interest, of course.

And I felt so good thinking about my upcoming fieldwork in the Peruvian Amazon… I actually had a meeting with Lev, Chris and Ramon yesterday up in Berkeley and I can’t help but thinking about the trip quite often. It’s great.