Més informació i opinions sobre la grip A

” La grip A – Banda Ampla – Televisió de Catalunya

El programa posa sobre la taula les afirmacions que han qüestionat tant la seguretat com l’eficàcia de la vacuna contra la grip A i també la postura de les autoritats sanitàries sobre aquest punt. “

M’ha agradat veure’l per sentir l’opinió de diversos sectors de la població catalana, des de professionals sanitaris fins a persones dels anomenats grups de risc. No m’ha canviat l’opinió que tenia ni de la grip, ni dels tractament de la informació per part dels polítics i els mitjans de comunicació (vaig viure’n els inicis als EUA i vaig flipar amb l’exageració amb què es tractava, i crec que aquí va ser semblant), i he après alguna cosa, com que a Internet es pot veure el parlament de la ministra de salut Polònia (subt. anglès, subt. castellà) en què qüestiona la vacuna –per què se’n treuren responsabilitats els laboratoris si diuen que ésu na vacuna segura?– i el fet que enguany s’hagi considerat aquesta grip com una pandèmia quan en realitat cada any es mor gent per la grip estacional –de fet, de moment la grip A ha causat menys morts enguany que la grip estacional en qualsevol any*

M’ha agradat especialment la dona mexicana que, estant aquí Catalunya, va haver de deixar de mirar les notícies a mig estiu perquè mentrestant a Mèxic, on en teoria havia sorgit la malaltia, tot anava bé. Quan trucava als seus parents mexicans, i ho feia a diari,  se sorprenien que ella estigués tan nerviosa. Després va estar a Mèxic i la gent tan normal –diu que duien mascaretes per seguir les recomanacions del govern, però a banda d’això no tenien cap preocupació.

També m’ha agradat sentir els professionals de comunicació, que han hagut de reconèixer que, com passa amb molt altres temes, se’n va parlar massa (“per esmorzar, per dinar, per berenar i per sopar”) i que després quan s’ha vist que en realitat no n’hi havia per tant, es va decidir aturar l’alarmisme (a TV3) i no explicar cada cas que podria continuar alarmant la gent, com per exemple decisions preses en escoles d’anul·lar unes colònies.

Algú ha mencionat que, evidentment, si es diu a les notícies un cop al dia que s’ha mort una persona més a causa de la Grip A, la gent es preocupa. Si es diu, en canvi, un cop per setmana que s’han mort x persones, potser ja no es matxaca tant (diu que en aquest sentit l’administració es va passar de sobre-informació), i -dic jo- cal especialment contrastar aquestes xifres de morts amb les dels anys anteriors per la grip estacional, perquè en anys anteriors segurament no es parlava de morts per la grip, i per tant això de que la grip mati ve de nou i impacta molt.

També m’ha agradat molt l’al·lergòleg, que amb els seus propis arguments, tenia una opinió en la línia de la Teresa Forcades (de la qual vaig parlar aquí i aquí). Algú (estava fent multi-tasques amb la finestra del vídeo a la carta minimitzat i no he vist qui era) ha fet una analogia molt clara del que ha passat, segons ell, amb la grip A: imagineu que un fabricant de paraigües diu que plourà molt i que convé que tots els governs comprin paraigües per tothom; el govern fa cas al fabricant, per por dels efectes de la pluja que s’han enunciat tan malèvols, i compra paraigües per tothom; finalment pràcticament no plou i no cal fer servir els paraigües. Segons aquesta persona, la indústria farmacèutica va ser l’alarmadora de la grip A perquè volien vendre el seu producte, la vacuna. (El negoci de les farmacèutiques és negre des de fa molt de temps i és vergonyós que no se sàpiga més… Si algun dia me n’informo ja penjaré enllaços a articles o vídeos que en parlin.)

Del que més m’alegro, potser, és que s’hagi mencionat el fet que les indústries farmacèutiques s’hagin rentat les mans de qualsevol responsabilitat en cas que la vacuna tingui efectes secundaris greus. On s’ha vist això??? Si tu fas un producte bo, el presentes sense amagar res i te’n fas responsable al 100%. El que trobo més greu és que els governs acceptin que si passés alguna cosa, no es pugui denunciar a les farmacèutiques.

*Quan buscava els vídeos d’Ewa Kopacz, la ministra polonesa, m’he adonat que n’ha eliminat molts de Youtube. Algú està fent censura?

full time specialized position for 6000 EUR/year???????

How ridiculous can we get??

Translation and Copyrighting Specialist at Grifols, Sant Cugat, Spain.

Below are screenshots of the offer (sorry it’s split into two)

They should be ambarrassed to be offering that.

EDIT: in the comments below, in Catalan, Mezkal lets us know that the company, Grifols, has removed the information regarding salary. Mezkal also provides the following information: in Spain, minimum wage is 8.736 euros/year (that is, 624eur/month split into 14 pays). It was probably a mistake. Thanks, Mezkal!

Language endangerment-related videos

Thanks to Lev’s last post on the movie The Linguists, I’ve found a few jewels of videos on endangered language documentation, revitalization, etc.

The Linguists – Archiving for Speakers and Linguists is just one of them, but you’ll see some more related videos at the bottom of the screen.

American Indian Languages Teaching Credential

AB 544

Teaching credential: American Indian Languages

“[...] This bill would require the commission, upon recommendation by a
tribal government of a federally recognized Indian tribe in
California, to issue an American Indian languages credential to a
candidate who has demonstrated fluency in that tribal language, and
met other requirements. The bill would authorize the holder of an
American Indian languages credential to teach the American Indian
language for which the credential was issued in California public
schools in preschool, kindergarten, grades 1 to 12, inclusive, and in
adult education courses, and would make the holder of that
credential eligible for a professional clear teaching credential upon
completion of a specified period of time and application and
consultation as specified. The bill would encourage each federally
recognized American Indian tribe to develop a written and oral
assessment that should be successfully completed before an applicant
is recommended for an American Indian languages credential.”

I found out about it thanks to an email sent to Endangered Languages emailing list at litserv.

Els maputxes, per Oriol Junqueras

A través del Facebook, i directament de l’autor, he llegit aquest article d’història.

Els maputxes

Oriol Junqueras, El Temps, setembre del 2009

Més enllà de la frontera sud de l’imperi inca, s’estenien un conjunt de pobles als quals actualment anomenem “maputxes”. De fet, havien salvat la seva independència enfront del poderós imperi andí. I, en aquest sentit, algunes cròniques destaquen l’enorme batalla del riu Maule en què suposadament s’haurien enfrontat durant tres dies consecutius uns vint mil guerrers a cada bàndol. Encara que, com gairebé sempre, segurament les cròniques exageren i aporten dades força divergents. Fins al punt que no està clar qui va guanyar. I, probablement, va acabar amb una mena d’empat per esgotament dels dos exèrcits.

Quan els espanyols van conquerir l’imperi inca també van intentar ocupar les terres maputxes. La guerra es va perllongar durant dècades fins que el “desastre de Curalaba” (1598) va convèncer els espanyols de la conveniència de reconèixer la independència maputxe al sud del riu Biobío.

L’admiració dels insadollables conquistadores per la resistència d’aquell poble va comportar la redacció de diverses cròniques i del poema èpic anomenat La Araucana de Alonso de Ercilla, atès que els espanyols anomenaven araucans els maputxes. Durant més de quatre dècades, la corona de Castella va optar per una estratègia molt més conservadora basada en la consolidació del seu domini sobre les terres situades al nord del Biobío i l’enviament de missioners al sud d’aquest riu. El cert és que aquesta nova política (qualificada de guerra defensiva) tampoc va oferir resultats gaire exitosos.

Pocs mesos després de la revolució catalana del 1640, el governador espanyol de Xile es va decidir per la pau. Així, el sis d’octubre, va enviar una carta a tots els encomenderos de la colònia perquè al desembre següent, tot just en començar l’estiu, es reunissin a la riba del riu Quilín per negociar la pau amb els maputxes. Davant la perspectiva que l’estat de guerra permanent finalitzés, molts espanyols van expressar el seu descontent. En general, lamentaven que la pau els privaria dels dos-cents dotze mil ducats anuals que la corona destinava al manteniment dels destacaments militars de la frontera. I afegien que “los soldados sentían perder el pillaje” sobre les terres índies. I, a més, advertien que els militars “con la paz se hacen holgazanes (…) llegando a jugar las armas y a vender los caballos, como cosas que ya no son necesarias”. Finalment, ambdues delegacions es van acabar reunint el 6 de gener de 1641 i van signar una pau que –d’una o altra manera– es va perllongar fins que, a finals del segle XIX, l’exèrcit xilè va derrotar els maputxes arrabassant-los el noranta per cent de les terres.

Alguns anys després, el 3 de juliol de 1910, es funda la “Sociedad Caupolicán Defensora de la Araucanía”. Una de les primeres d’aquesta mena en el conjunt del continent. Des de fa un segle, doncs, els maputxes lluiten en la defensa dels seus drets individuals i col•lectius enfront l’estat xilè (i –actualment– també d’algunes grans multinacionals).

Publicat a El Temps el setembre del 2009

Entrevista a Teresa Forcades (resum idees article i vídeo GRIP A)

Del Periódico: Entrevista a Teresa Forcades, “És absurd el que es fa amb la grip A“

(ho he vist aquí arran d’un correu electrònic d’un amic meu)

Enllaços al vídeo i l’article al meu post anterior sobre el tema.

Gripe AH1N1: ¡paren la alarma, por favor!

Llevo toda la primavera y verano diciendo a quien me lo pregunta que no creo que esta gripe sea tan mala ni entiendo el porqué de su categorización como pandemia.

Hoy me ha llegado a la manos un vídeo que pretende difundir y dejar claros una serie de puntos para que cada ciudadano del mundo pueda decidir como proceder a partir de ahora. Este texto fue escrito por la Doctora en Salud Pública Teresa Forcades, quien actualmente es monja benedictina en Montserrat, aunque (EDITO: ) continúa investigando en sus horas de trabajo, según comenta en la entrevista que cito en dos posts más arriba.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Els enemics de les llengües

Enemics de les llengües, de Ferran Suay a Levante-EMV.com

Yurimaguas

El Ramon i jo ahir vam fer el trajecte San Francisco-Lima en 3 vols. Vam dormir a casa d’na amiga d’ell que viu a Miraflores (Lima) i avui hem agafat dos vols més per fer el trajecte Lima-Yurimaguas.

El vol de Tarapoto a Yurimaguas ha estat impressionant: amb una avioneta de 14 places (pilot i copi inclosos) hem sobrevolat una serra guapissima, totalment coberta de verd i de pendent molt pronunciada, i tot seguit una plana sense fi. És en aquesta plana que es troba Yurimaguas i la pista del seu aeroport (imatge satèl·lit de Yurimaguas). He fet 15 fotos amb la primera càmera dún sol ús del viatge.

La temperatura i nivell d´humitat és típic dels tròpics, i el caràcter agradable de la gent també. Aquest vespre he tingut una conversa molt interessant amb la propietària de la drogueria/farmàcia de davant de l´hotel –a banda de parlar de la pell i els cabells i com tenir-ne cura, ha sortit el tema dels enfrontaments entre indígenes i policia ahir, en què van morir 30-70 indígenes (segons diversos diaris, 4-9 segons la policia) i 12-23 policies.

El motiu del conflicte és una sèrie de regulacions (lleis?) que al contrari de protegir la terra nacional (en aquest indígena), facilita la seva venda a inversors estrangers que volen explotar la terra pel seu propi benefici sense tenir en compte els danys ecològics i econòmics que tals empreses ocasionen per les comunitats indígenes (contaminen rius i terra amb els residus, talen arbres…)

Els locals estan farts dels governs que han tingut i amb el present confiaven que les coses anirien millor, i que la seva terra seria més protegida, però no ha estat així. Ja fa temps que estan fent protestes i ahir va haver-hi un enfrontament amb la policia, perquè el govern va enviar-hi policia en comptes d’intentar solucionar-ho per la via pacífica.

Total, que va ser un bany de sang i continuen sortint notícies esgarrifoses…

breu noticia amb fotos

policia treu indígenes ferits i els duu a rumb desconegut

* * * * * * * * * * * * * *
Another view here.

Si nosaltres no posseïm

Si nosaltres no posseïm

la frescor de l’aire,

ni la lluïssor de l’aigua,

com ens ho podreu comprar?

“We do not own the freshness of the air or the sparkle of the water, so how can you buy them from us?”

In 1855 the President of the United States, Franklin Pierce, wrote to Chief Seattle with an offer from the government to buy his people’s land. The lines I include here were in his reply (supposedly).