ayahuasca

Estos últimos días los he pasado en el medio de la selva y he hecho 3 tomas de ayahuasca:

“La Ayahuasca te lleva a su mundo mágico. Te da lo que tiene que darte, te enseña lo que tiene que enseñarte, te cura lo que tiene que curarte. La Ayahuasca no es una mera relación química sino una relación mágica. Para ser entendida primero se tiene que aprender a sentir su dimensión, y como dicen los chamanes, usando corazón y no la cabeza. Cada experiencia con ayahuasca es distinta a la otra.” [aquí]

“Las plantas maestras son las que dentro de la tradición amazónica ingeridas adecuadamente generan conocimientos a través de sueños, visiones, percepciones e intuiciones sobre sus propiedades curativas y las de otras plantas; así como, por sus propiedades enteógenas también sirven para darnos una visión introspectiva sobre nosotros mismos y sobre la vida en general. Ayudando así a interpretar los hechos o acontecimientos que han influenciado en el proceso de nuestra vida.

En esos niveles de meditación, el ayahuasquero logra escuchar sonidos emitidos por la naturaleza. Estos sonidos son reproducidos por el ayahuasquero en las sesiones de toma de ayahuasca. Son los llamados “ikaros”, cantos melodiosos que a los participantes los llevan a un estado de relajación absoluta.

El uso tradicional de la llamada dieta siempre ha sido para curar diversas enfermedades físicas, como reumatismo, afecciones bronquiales y respiratorias, traumatismos óseos e infecciones. Se ha comprobado también, en el trabajo empírico de los curanderos, la eficacia de este tratamiento para enfermedades psicógenas, ya que favorecen la rememoración de hechos o situaciones del pasado no metabolizados por la persona. Se dedica un espacio sin tiempo ni preocupaciones a la introspección y se retoma el contacto armónico con la naturaleza. (Jacques Mabit, Memoria del Segundo Foro Interamericano Sobre Espiritualidad Indígena, 2001, 60).” [d'aquí]

Sant Joan a l’Amazònia

Com si fos a Catalunya, aquest 23 de juny he celebrat el St. Joan!

Segons aquesta pàgina, San Juan “se festeja en todas las ciudades y pueblos de la Amazonia. La celebración más colorida se realiza en la comunidad de San Juan (Iquitos-Loreto). Los nativos de la selva, creen que el santo bautista asegura el bienestar para todo el año. La noche del 23, los pobladores se purifican en los ríos. El 24, tras la misa, las bandas de música acompañan a la procesión ejecutando instrumentos de vientos y percusión. Luego se baila para derribar la humisha (palmera cargada de regalos) a golpe de machete, y se come los juanes. El 25 la fiesta continúa con el llamado San Juan Chico.”

El plat típic d’aquesta època és el “juane”, fet a base d’arròs, normalment amb pollastre, i embolicat dins d’una fulla. La beguda típica de la celebració de St. Joan és la “chicha” de blat de moro, que porta canyella, claus, anís i alguna coseta més. (Una mica més d’info sobre la tradició aquí.)

El dia de la revetlla em trobava a Iquitos i ja havia passat per davant del barri de San Juan 3 cops en el trajecte de Nauta a Iquitos fas uns dies i de camí cap al zoo. Volia veure com celebraven el St. Joan i hi vaig acabar anant amb un artesà local d’Iquitos. Vam agafar un “colectivo” per arribar al barri. Aquest minibus era de fusta i no tenia pota o finestres: molt adequat per viure més el lloc ; )  En arribar a la zona festiva, primerament vam atansar-nos a una sala on tenien una imatge del sant tan decorada que no es veia el color de la paret –hi havia un plafó ple de llum i colors envoltant la imatge. Quan hi vam arribar, hi havia música en viu i gent ballant danses tradicionals (no era un espectacle sinó un acte participatiu, com les dansetes a la pl. del Rei)… si no heu estat al Perú potser no us creureu que era DE BON TROS la més alta de la sala: d’una banda, perfecte, perquè ho podia observar tot més còmodament, però per altra era conscient que si normalment el color de la pell ja em delata, aquell dia l’alçada ho feia encara més! Sempre hi ha una primera ocasió per tot…

Llavors vam anar a un recinte on es ven artesania local, des de joieria artesanal a cortines fetes amb llavors i escames de peix (de “paiche”, el peix d’aigua dolça més gran del món), ceràmica, treball de fusta, pintura, etc. A l’entrada del recinte hi havia un “juane” enorme!!!!!!!!!!! com d’un metre de diàmetre! (imagineu-nos un con d’un metre de diametre ple d’arròs i pollastre, embolicat amb una (o diverses) fulles, subjectades per un cordillet : )

Llavors vam anar a la fira, que podria ser qualsevol fira a les festes majors que coneixem, inclosa una nòria i uns petits cavallets (“caballitus” o “tio-vivo”), pomes acaramelades, paradetes on es guanyen premis si disparen una escopeta o encertes boles en certs llocs, etc. Al centre del recinte firal hi havia un escenari i un grup tocant. Era una petita orquestra el cantant del qual parlava massa i el públic era moooooolt soso!!! Ningú, absolutament ningú ballava!! El dia següent vaig comentar-ho amb la Chris i el Lev (que al final no van marxar d’Iquitos el dia abans que jo pq el seu vol va ser cancel·lat) i em van dir que pel que ells han vist en els 15 anys que porten venint a l’Amazònia, a la gent li costa molt ballar aquí, que en general només ho fan després d’haver begut i que se’ls veu tensos.. massa self-conscious, deudeixo (sentit del ridícul). Vam fer unes birres al bar d’un amic del Juan (l’artesà local que m’acompanyava) i després unes altres al bar d’un altre conegut, on a més tocaven uns amics seus (música molt més bona, pel meu gust, que la del concert gran).

Avui escric des d’Atalaya i demà anirem riu amunt (cap al sud) fins a Sepahua. M’imagino que allà tb hi ha electricitat i per tant internet, però qui sap. El trajecte durarà unes 11h i el dia següent o l’altre continuarem riu amunt. Jo em quedaré a Nueva Luz, en principi.

bona revetlla de St. Joan!

… i aviam si algú m’envia algun correu electrònic explicant quins plans teniu / com ha anat la revetlla!!

Salut! :)

FM de Gràcia goes on

I took a break on Sunday and went back to Gràcia yesterday, Monday, with my friend Marta Mir, Nico and his French friends. We walked around, stopped for a bit at pl. Rius i Taulet, listened to a marching band for a few minutes and then a songwriter at the alternative stage, on pl. Romaní. We also hang out with the Smurfs and danced to the rythm of Dijous Paella at La Torna. Photos.

On Saturday I walked around with my parents and got really fed up with the crowd! argh!!! The neighbors on Joan Blanques had done a great job decorating their street, both those in the upper and the lower areas, which I learned on the next day were awarded the first and second prizes in the street-decoration contest.

Pl. del Sol was extremely crowded and it was hot under the tent! I danced but it was so crowded I just didn’t have too much fun (the band was cool: Spi et la gaudriole ). Luckily, just before I went back to the train station, I met two very friendly Italian guys who cheered me up and I ended up going to the concert at pl. Rius i Taulet ( Kumbes del Mambo ) until it ended. They walked me back to the bus stop all the way by Pl. Catalunya too! Photos.

The first day I went over there was Friday. A couple of friends from college jumped on my train at their respective stops and, once in Gràcia, we started out walking around the district. We wanted to see some of the decorated streets and get a feel of the party before heading over to the square where we wanted to see live music –or rather, dance to the sound of live music by El Santi no Ve and, later, a DJ. Photos (and the one in the post below : )

Festa Major de Gràcia

 FM de Gràcia is a very special festa major because the whole district of Gràcia typically puts a lot of time and effort into it.

Check out my new activities page.

 

I went over there with a couple of friends yesterday and started out walking around the district. We wanted to see some of the decorated streets and get a feel of the party before heading over to the square where we wanted to see live music –or rather, dance to the sound of live music. Videos here.

I’ll go back tonight, Tuesday and Thursday for sure, maybe some other day too.

Happy and sweaty after dancing to the sound of folk music