nou blog: martapiqs a Irlanda

Doncs sí! Ho sento, he començat un altre blog: martapiqs a Irlanda (títol per acabar de decidir : )

(he tornat a donar una oportunitat a Blogger i aquesta és l’adreça del nou blog: http://martapiqsairlanda.blogspot.com/ )

Weekend in a 12th century farm

This weekend I visited some friends at their weekend house, a several-centuries-old farm that used to belong to, Guillem de Berguedà (Guilhem de Berguedan ), a famous troubadour in the 12th century. More weekend shots here.

Aquest cap de setmana he estat en un mas del municipi de Berga que pertanyia a Guillem de Berguedà, el famós trobador del segle XII. El Mas d’En Bosc és també el nom del veïnat que avui dia envolta l’antic mas.

Vistes avui al matí (9am) des del terrat de la casa:

A mig matí hem deixat la casa per fer una excursioneta d’exploració dels voltants. Hem trobat bolets, una camins molt xulos, un canal (que els meus amics ja coneixien)…

… i unes escales (medievals?)

Més fotos del capde aquí.

Pedraforca (Saldes) II

Fa uns dies vaig estar per Saldes, i des d’allà vaig fer diverses excursions.

A banda de disfrutar de les vistes de la tan característica muntanya del Pedraforca, la tardor em va regalar una sèrie de vistes típicament de l’època i uns canvis de temps força considerables… Aquí el Pedra:

I Saldes:

Dissabte al matí vaig anar en cotxe cap al santuari de Gresolet, tot i que vaig girar cua abans, perquè entre foto i foto, vaig acabar passant molta estona al cotxe, cosa que no m’agrada.

A la tarda, després de la pluja, vaig fer el camí de Saldes a Gresolet per la Costa, i de Gresolet al refugi d’Estasen, que són 3km cap amunt amb un desnivell molt considerable.

Segons aquesta pàgina, de Saldes a Gresolet pel camí de la costa hi ha 12 km, anar i tornar, amb una alçada màxima de 1277 m. Jo només vaig fer l’anada perquè volia veure més coses i vaig triar amunt, amunt, fins al refugi d’Estasen, fent part del camí dels Cavalls del Vent. Com que ja tardejava i em feia cosa quedar-me sense llum, vaig fer les baixades i el pla corrent, i les pujades … com podia ;)

Vaig anar mirant mapes i aquest tríptic.

Diumenge volia fer el cim del Pedraforca però es va girar mal temps i vaig haver de tornar enrere perquè no anava ben preparada per caminar amb neu i gel. Al final vaig fer el camí de la Serra a la Tartera, que vaig repetir dilluns amb neu, amb un amic i la seva gossa.

Podeu veure una selecció de fotos aquí.

Pedraforca (Saldes) I

Dublin

Als voltants de Dublin gairebe tot es verd.

I a la ciutat, l’unic que em fa recordar que Dublin es una poblacio amb tants habitants com Barcelona es la quantitat de gent que corre amunt i avall pel carrer tot el dia.

Els edificis son mes aviat baixets i, en proporcio, els son carrers amples. No se si ho fa la construccio d’obra vista, pero Dublin te un encant especial.

Si no, Dublin dona la sensacio de ser una poblacio mitjana (ciutat petita)…

Amb molts colors…

 

 

I amb molts espais agradables per passejar.

M’encanta el contrast entre el cel ple de nuvols ben foscos i la llum del sol acabat de sortir –a Dublin es facil veure-ho.

Cada vegada que hi he anat (3 cops aquest any), a estones feia sol i en d’altres plovia o feia una nuvolada considerable. A Dublin un sempre te tema de conversa : )

plants from the desert

Aviat acabaré de penjar les fotos del viatge pel desert de l’oest llunyà dels EUA.

ayahuasca

Estos últimos días los he pasado en el medio de la selva y he hecho 3 tomas de ayahuasca:

“La Ayahuasca te lleva a su mundo mágico. Te da lo que tiene que darte, te enseña lo que tiene que enseñarte, te cura lo que tiene que curarte. La Ayahuasca no es una mera relación química sino una relación mágica. Para ser entendida primero se tiene que aprender a sentir su dimensión, y como dicen los chamanes, usando corazón y no la cabeza. Cada experiencia con ayahuasca es distinta a la otra.” [aquí]

“Las plantas maestras son las que dentro de la tradición amazónica ingeridas adecuadamente generan conocimientos a través de sueños, visiones, percepciones e intuiciones sobre sus propiedades curativas y las de otras plantas; así como, por sus propiedades enteógenas también sirven para darnos una visión introspectiva sobre nosotros mismos y sobre la vida en general. Ayudando así a interpretar los hechos o acontecimientos que han influenciado en el proceso de nuestra vida.

En esos niveles de meditación, el ayahuasquero logra escuchar sonidos emitidos por la naturaleza. Estos sonidos son reproducidos por el ayahuasquero en las sesiones de toma de ayahuasca. Son los llamados “ikaros”, cantos melodiosos que a los participantes los llevan a un estado de relajación absoluta.

El uso tradicional de la llamada dieta siempre ha sido para curar diversas enfermedades físicas, como reumatismo, afecciones bronquiales y respiratorias, traumatismos óseos e infecciones. Se ha comprobado también, en el trabajo empírico de los curanderos, la eficacia de este tratamiento para enfermedades psicógenas, ya que favorecen la rememoración de hechos o situaciones del pasado no metabolizados por la persona. Se dedica un espacio sin tiempo ni preocupaciones a la introspección y se retoma el contacto armónico con la naturaleza. (Jacques Mabit, Memoria del Segundo Foro Interamericano Sobre Espiritualidad Indígena, 2001, 60).” [d'aquí]

Arco Iris / Rainbow

Un dia vaig coneixer a Sepahua un parell de joves argentins que estaven de viatge per les ameriques i quan arribaven a la conca de l’Amzones per Brasil van sentir a parlar d’una trobada anomenada Rainbow que es duu a terma anualment en un pais diferent, i enguany es faria  Iquitos. Va de permacultura i comunitats alternatives. Tothom cuina, renta els plats, etc. per torns. Cadascu ensenya el que sap en forma de tallers i informalment. No es pot dur ni alcohol ni drogues.

Tinc pensat anar-hi a passar uns dies quan tingui la feina una mica mes avançada.

Arco Iris, Manos y Pies en la Tierra

de Nueva Luz a Maseka. Dades recollides

Despres d’estar 10 dies a Nueva Luz, on començava  a entendre el Matsigenka i a treballar recollint paraules en Matsigenka i Kakinte, el cap de la comunitat se’m va atansar ebri i em va demanar que marxes, que no tenia autoritzacio per continuar la feina.

Despres d’intentar solucionar-ho i de diversos  viatges per l’Urubamba per comunicar-me amb el Lev, vaig dirigir-me a Maseka per treballar amb els kakintes que havia conegut a Nueva Luz, on eren de pas. Maseka va resultar ser una comunitat molt petita i on el kakinte ja no es parla habitualment –ara parlen matsigenka perque alguns dels homes s’han casat amb dones matsigenkes i perque aquesta es una llengua que te mes us fora del riu Sensa. Per estudiar el kakinte cal anar mes amunt, en alguna de les comunitats (mes grandetes) on suposadament encara es parla.

Aprofitant que els homes kakinte que havia conegut, que a mes parlen castella (tenen part d’educacio secundaria), baixaven a Sepahua, jo tb ho vaig fer. Ells tenien previst viatjar el dia seguent de retorn a Maseka pero els materials que havien de recollir no van arribar a temps, la qual cosa va permetre que jo pogues dedicar una nit i un dia sencer a treballar amb ells. Aixi vaig aconseguir completar la llista de paraules que necesitav en kakinte. Bien!

El Lev em va demanar que entres les dades en un full de calcul, aixi que, com que ja no podia fer gran cosa en la zona del riu Urubamba, he tornat a Iquitos per fer aquesta feina i, quan l’acabi, començar aqui les vacances.