Doncs sí! Ho sento, he començat un altre blog: martapiqs a Irlanda (títol per acabar de decidir : )

(he tornat a donar una oportunitat a Blogger i aquesta és l’adreça del nou blog: http://martapiqsairlanda.blogspot.com/ )

Yes, I’m flying to Dublin tomorrow and I’ll join the Google family again on Monday, Nov. 30th. More details to come once I’m settled (or settling : )

Doncs sí, després de dos mesos força intensos de procés de selecció, he acceptat l’oferta de feina que Google em va fer dijous passat per treballar a Dublín. Començo el dia 30 de novembre, dilluns, així que, amb poc per fer per aquí, me’n vaig cap allà demà per començar a buscar pis, fer-me sòcia del club de surf, etc.

Ja us explicaré què tal les ones i les Guinness per allà ; )

” La grip A – Banda Ampla – Televisió de Catalunya

El programa posa sobre la taula les afirmacions que han qüestionat tant la seguretat com l’eficàcia de la vacuna contra la grip A i també la postura de les autoritats sanitàries sobre aquest punt. “

M’ha agradat veure’l per sentir l’opinió de diversos sectors de la població catalana, des de professionals sanitaris fins a persones dels anomenats grups de risc. No m’ha canviat l’opinió que tenia ni de la grip, ni dels tractament de la informació per part dels polítics i els mitjans de comunicació (vaig viure’n els inicis als EUA i vaig flipar amb l’exageració amb què es tractava, i crec que aquí va ser semblant), i he après alguna cosa, com que a Internet es pot veure el parlament de la ministra de salut Polònia (subt. anglès, subt. castellà) en què qüestiona la vacuna –per què se’n treuren responsabilitats els laboratoris si diuen que ésu na vacuna segura?– i el fet que enguany s’hagi considerat aquesta grip com una pandèmia quan en realitat cada any es mor gent per la grip estacional –de fet, de moment la grip A ha causat menys morts enguany que la grip estacional en qualsevol any*

M’ha agradat especialment la dona mexicana que, estant aquí Catalunya, va haver de deixar de mirar les notícies a mig estiu perquè mentrestant a Mèxic, on en teoria havia sorgit la malaltia, tot anava bé. Quan trucava als seus parents mexicans, i ho feia a diari,  se sorprenien que ella estigués tan nerviosa. Després va estar a Mèxic i la gent tan normal –diu que duien mascaretes per seguir les recomanacions del govern, però a banda d’això no tenien cap preocupació.

També m’ha agradat sentir els professionals de comunicació, que han hagut de reconèixer que, com passa amb molt altres temes, se’n va parlar massa (“per esmorzar, per dinar, per berenar i per sopar”) i que després quan s’ha vist que en realitat no n’hi havia per tant, es va decidir aturar l’alarmisme (a TV3) i no explicar cada cas que podria continuar alarmant la gent, com per exemple decisions preses en escoles d’anul·lar unes colònies.

Algú ha mencionat que, evidentment, si es diu a les notícies un cop al dia que s’ha mort una persona més a causa de la Grip A, la gent es preocupa. Si es diu, en canvi, un cop per setmana que s’han mort x persones, potser ja no es matxaca tant (diu que en aquest sentit l’administració es va passar de sobre-informació), i -dic jo- cal especialment contrastar aquestes xifres de morts amb les dels anys anteriors per la grip estacional, perquè en anys anteriors segurament no es parlava de morts per la grip, i per tant això de que la grip mati ve de nou i impacta molt.

També m’ha agradat molt l’al·lergòleg, que amb els seus propis arguments, tenia una opinió en la línia de la Teresa Forcades (de la qual vaig parlar aquí i aquí). Algú (estava fent multi-tasques amb la finestra del vídeo a la carta minimitzat i no he vist qui era) ha fet una analogia molt clara del que ha passat, segons ell, amb la grip A: imagineu que un fabricant de paraigües diu que plourà molt i que convé que tots els governs comprin paraigües per tothom; el govern fa cas al fabricant, per por dels efectes de la pluja que s’han enunciat tan malèvols, i compra paraigües per tothom; finalment pràcticament no plou i no cal fer servir els paraigües. Segons aquesta persona, la indústria farmacèutica va ser l’alarmadora de la grip A perquè volien vendre el seu producte, la vacuna. (El negoci de les farmacèutiques és negre des de fa molt de temps i és vergonyós que no se sàpiga més… Si algun dia me n’informo ja penjaré enllaços a articles o vídeos que en parlin.)

Del que més m’alegro, potser, és que s’hagi mencionat el fet que les indústries farmacèutiques s’hagin rentat les mans de qualsevol responsabilitat en cas que la vacuna tingui efectes secundaris greus. On s’ha vist això??? Si tu fas un producte bo, el presentes sense amagar res i te’n fas responsable al 100%. El que trobo més greu és que els governs acceptin que si passés alguna cosa, no es pugui denunciar a les farmacèutiques.

*Quan buscava els vídeos d’Ewa Kopacz, la ministra polonesa, m’he adonat que n’ha eliminat molts de Youtube. Algú està fent censura?

“En algun moment, el lideratge es va relacionar amb la força; ara es relaciona amb la capacitat de diàleg“
- Indira Gandhi. Política índia (1917-1984)

Indira Gandhi i el seu marit, Firoze Gandhi, acabats de casar, van passar tretze mesos a la presó, acusats de subversió. (Curt repàs biogràfic en català)

(aquesta frase la vaig conèixer gràcies a les Ciberdones, que durant un temps compartien una frase diària)

“The test of courage comes when we are in the minority. The test of tolerance comes when we are in the majority” (d’aquí)
- Ralph W. Sockman. Pastor cristià (1889-1970)

No m’agraden totes les seves frases perquè en té de religioses, però aquesta sí que la trobo ben certa.

”You know, there are so many waves coming in all the time, you don’t have to worry about that. Just take your time, wave will come”
- Duke Kahanamoku. Home del mar, surfista i nedador (1890-1968). Frase del 1911.

Duke Kahanamoku era un home del mar, surfista local de Hawai’i i campió olímpic de natació pels EUA. Es considera l’expotador del surf a les costes californianes, des d’on l’esport s’ha anat escampant per la resta de món. (Wikipedia article in English)

“We wish to communicate and elevate awareness to Duke’s image as a man who lived his life in balance with the sea and the natural world.  We will garner a strong ecological sensibility as we explore elements of Hawaiian spirituality to better understand the Hawaiian’s sacred relationship with the world.  We have never been in greater need of a voice to speak for the natural realm.  Remembering Duke has much to tell us on how we must harmonize with the environment and protect and defend it with all our hearts” (from here)

This weekend I visited some friends at their weekend house, a several-centuries-old farm that used to belong to, Guillem de Berguedà (Guilhem de Berguedan ), a famous troubadour in the 12th century. More weekend shots here.

Aquest cap de setmana he estat en un mas del municipi de Berga que pertanyia a Guillem de Berguedà, el famós trobador del segle XII. El Mas d’En Bosc és també el nom del veïnat que avui dia envolta l’antic mas.

Vistes avui al matí (9am) des del terrat de la casa:

A mig matí hem deixat la casa per fer una excursioneta d’exploració dels voltants. Hem trobat bolets, una camins molt xulos, un canal (que els meus amics ja coneixien)…

… i unes escales (medievals?)

Més fotos del capde aquí.

Fa uns dies vaig estar per Saldes, i des d’allà vaig fer diverses excursions.

A banda de disfrutar de les vistes de la tan característica muntanya del Pedraforca, la tardor em va regalar una sèrie de vistes típicament de l’època i uns canvis de temps força considerables… Aquí el Pedra:

I Saldes:

Dissabte al matí vaig anar en cotxe cap al santuari de Gresolet, tot i que vaig girar cua abans, perquè entre foto i foto, vaig acabar passant molta estona al cotxe, cosa que no m’agrada.

A la tarda, després de la pluja, vaig fer el camí de Saldes a Gresolet per la Costa, i de Gresolet al refugi d’Estasen, que són 3km cap amunt amb un desnivell molt considerable.

Segons aquesta pàgina, de Saldes a Gresolet pel camí de la costa hi ha 12 km, anar i tornar, amb una alçada màxima de 1277 m. Jo només vaig fer l’anada perquè volia veure més coses i vaig triar amunt, amunt, fins al refugi d’Estasen, fent part del camí dels Cavalls del Vent. Com que ja tardejava i em feia cosa quedar-me sense llum, vaig fer les baixades i el pla corrent, i les pujades … com podia ;)

Vaig anar mirant mapes i aquest tríptic.

Diumenge volia fer el cim del Pedraforca però es va girar mal temps i vaig haver de tornar enrere perquè no anava ben preparada per caminar amb neu i gel. Al final vaig fer el camí de la Serra a la Tartera, que vaig repetir dilluns amb neu, amb un amic i la seva gossa.

Podeu veure una selecció de fotos aquí.

Com passa sovint, ahir vaig ser penalitzada per fer les coses bé.

Des de fa molts anys faig servir transport sempre que puc. A St. Quirze, però, sembla que se’ns penalitzi per fer servir els Ferrocarrils Catalans: des que es va inaugurar l’ampliació del pàrquing de l’estació, mai no ha donat prou cabuda a tots els cotxes que el necessiten (i evidentment, amb la política d’urbanisme non-stop de St. Quirze, només fa que créixer la població i, per tant, la necessitat de més llocs d’aparcament a l’estació). Per això sempre hi ha un fotimer de cotxes aparcats fora de les línies blanques perquè hi ha molt d’espai desaprofitat, on hi caben diversos cotxes aparcats sense per això molestar la circulació (igual que passa a l’Autònoma, amb la diferència que a la UAB no es multa pq no hi ha policia).

Ahir vaig anar a l’estació cap a les 12 del migdia i, és clar, estava tot ple. Vaig deixar el cotxe al costat d’un altre aparcat “incorrectament”. En tornar de Barcelona em vaig trobar una multa de 60 EUR al retrovisor.

Avui he anat a l’oficina de Gestió Tributària i m’han dit que ja hi havia anat altra gent i no havien pogut fer el tràmit perquè encara no havien informatitzat les sancions.

Em sembla vergonyós que l’ajuntament de St. Quirze sancioni els ciutadans que agafen a diari el tren. Ara resulta que, per fer les coses bé, hi surts perjudicat.

Més fotos de la posta de sol avui a St. Quirze, Sabadell i la Mola aquí.